Imatge: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Grifo_m%C3%A1gico.JPG |
Algú podria creure que l'aigua que surt de l'aixeta no ve d'enlloc.
Aquesta obra ens serveix per preguntar-nos d'on ve l'aigua.
A molts països, només cal obrir l'aixeta, en d'altres, cal anar a buscar-la als pous.
A nombrosos països africans, milions de persones no tenen accés a l'aigua potable, situada almenys a 15 minuts de casa seva.
A Espanya, el 60% de l'aigua de l'aixeta prové d'aigües subterrànies, i el 40% dels rius.
És bombejada i se li fa un tractament per potabilitzar-la.
Tothom té un vàter a casa?
2,6 milions de persones al món no tenen vàter ni lavabo a casa.
Els excrements poden transmetre nombroses malalties.
A Àfrica, un milió de persones moren cada any a causa de manca de sanitaris.
I si recuperèssim l'aigua de la pluja?
Seria una bona idea, però no és potable: està contaminada per la polució atmosfèrica, i com que llisca pels terrats, transporta també pols i femtes d'ocells.
Però es podria utilitzar per regar, per la cisterna del vàter, rentar els cotxes...
L'aigua és un recurs cada vegada menys abundant i cada vegada més car.
Per ser sostenibles, caldria recuperar la que ens ve gratuïtament de la natura (pluja) i no consumir-ne més de la necessària.
Això vam fer el curs passat: canalitzar l'aigua de pluja de les cobertes de l'institut per omplir els bidons de l'hort.
D'aquests bidons surt un tub de reg automàtic que va gotejant aigua i rega l'hort a poc a poc.
Això vam fer el curs passat: canalitzar l'aigua de pluja de les cobertes de l'institut per omplir els bidons de l'hort.
D'aquests bidons surt un tub de reg automàtic que va gotejant aigua i rega l'hort a poc a poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada